Entrades

Consells bàsics per si el vostre gos té por dels petards

El vostre gos té por dels petards? Esteu patint per la revetlla de Sant Joan? Us donem alguns consells perquè estigueu tots més tranquils.

Abans que res, no el renyeu ni el castigueu si es posa nerviós o borda quan sent petards, perquè no té cap efecte bo. Si a causa de la por, es fa pipi o caca, tampoc el renyeu.

Intenteu que el gos tingui a casa una zona on pugui estar tranquil. És ideal que sigui un lloc on el gos està acostumat a estar-hi i veu com un refugi. Procureu que no hi arribi el soroll, podeu baixar les persianes i fins i tot posar-hi música. És aconsellable que aquesta zona de confort s’hagi treballat uns dies abans, perquè el gos s’hi trobi a gust i la vegi com un espai de refugi.

Moltes vegades, el gos mateix busca una zona on es troba més protegit. Si us busca i està més tranquil al vostre costat, deixeu-lo que s’hi posi. Si l’acaricieu i es calma, vol dir que li va bé i podeu seguir fent-ho.

Si durant els dies de petards, podeu marxar uns dies fora, evidentment és el més aconsellable per al gos.

Si malgrat això, els símptomes de la por són molt exagerats (el gos no vol menjar ni beure, no vol sortir al carrer, etc.) se li pot administrar un ansiolític durant uns dies, però sempre consultant prèviament el veterinari.

Està contraindicada l’acepromacina, que s’ha donat durant molts anys per aquest motiu (Calmivet, Calmoneosan, Calmoseda).

 

Recomanacions per mantenir la salut física i mental dels gossos durant el confinament

Encara que pugui semblar que als nostres animals no els ha canviat gaire la vida, no és així. I l’alteració dràstica de les rutines habituals produeix estrès en tots els éssers vius. En el cas dels gossos, fer menys exercici físic, disminuir la quantitat i la qualitat de les passejades, de les interaccions socials i augmentar el temps que passen a casa amb nosaltres, suposa un canvi brusc de les seves rutines, que poden provocar problemes físics relacionats amb l’increment de pes i alteracions del comportament, relacionades amb l’avorriment i la frustració, com conductes destructives i agressivitat. Quan tot torni a la normalitat, també poden aparèixer problemes relacionats amb la separació.

Per tot això, us volem suggerir una sèrie de recomanacions.

Pel que fa a l’alimentació:

  1. Reduïu la quantitat de menjar diari.
    Oferiu-los racions a hores fixes.
  2. Doneu-los part o tota la ració de menjar diari amb joguines dispensadores interactives, que facin que menjar sigui un joc.
  3. Reduïu els extres i doneu com a premis part de la ració diària de menjar.

Enriquiment ambiental:

  1. Doneu-los joguines-instruments perquè utilitzin ells sols, com el Kong o les mantes cognitives.
  2. Oferiu-los jocs o activitats per fer amb vosaltres, com llençar i retornar la pilota, jocs d’estirar, jocs d’olfacte amagant objectes, exercicis d’obediència bàsica amb reforç positiu.

Passejades:

  1. Les heu de fer curtes i evitar el contacte social per recomanació sanitària.
  2. Permeteu al màxim la interacció amb l’entorn, que puguin olorar i escollir el camí a seguir en la mesura del possible.
  3. Eviteu les estirades, els collars estranguladors i els càstigs.
  4. Utilitzeu premis.

Recomanacions especifiques per evitar problemes relacionats amb la separació:

  1. Afavoriu moments de joc i plaer en general deixant el gos en una habitació sense la nostra presència, amb Kong, ossos per rosegar, etc.
  2. Ignoreu les demandes d’atenció i joc per part del gos. Inicieu i finalitzeu vosaltres les activitats d’oci: passejades, jocs, carícies, etc.
  3. Sí que els podeu calmar o tranquil·litzar si tenen por per alguna situació (ovacions-aplaudiments-música forta als balcons, etc.)
  4. Quan tornem a les rutines i horaris habituals, si podeu, feu-ho progressivament. Deixeu-los les mateixes joguines i activitats que els proposàveu quan els deixàveu sols en una habitació.
  5. Si podeu, també podeu gravar què fan els gossos quan es queden sols.
 

Què heu de tenir en compte per sortir al carrer amb els animals?

En principi, ni els gossos ni els gats s’infecten ni transmeten el coronavirus que ha provocat l’actual pandèmia, ni tampoc es creu que els animals domèstics puguin actuar de transportadors passius del virus, almenys d’una forma rellevant. Però no es pot descartar al 100%. Així que el primer que volem és transmetre-us un missatge de tranquil·litat.

Quan sortiu a passejar els animals, és recomanable que els renteu les potes abans d’entrar a casa. Us recomanem dues maneres:

-Sabó i aigua durant una bona estona.

-Aigua amb lleixiu, que és viricida. Podeu posar una safata de plàstic a l’entrada de casa amb lleixiu a 1:50 (20ml de lleixiu corrent en 1 litre d’aigua). El gos ha de submergir les quatre potes en aquesta solució. No és irritant i elimina el virus al 100%. Això sí, queda mullat i  taca la roba.

-A més, és aconsellable, per incrementar més la prevenció, que els netejeu la cara i la cua amb productes habituals de la higiene de l’animal.

-Pel que fa a l’alcohol, es pot fer servir alcohol 70:30. Però té l’inconvenient que és de difícil aplicació, i és irritant i tòxic si el gos es llepa. Així que no us el recomanem.

Aquestes recomanacions són del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, fetes pels doctors Lluís Ferrer i M.Àngels Calvo.

 

Clinivet davant del coronavirus Covid-19

  • Només s’atendran consultes veterinàries amb cita prèvia excepte per comprar aliments i medicines.
  • Només una persona pot acompanyar l’animal.
  • L’espera l’heu de fer amb l’animal fora de la clínica.
  • Si és necessari que us espereu a la sala d’espera (gent gran, amb dificultats per estar-se dret), cal deixar una cadira buida entre un client i l’altre.
  • Cal que mantingueu la distància de seguretat entre clients, treballadors i el mostrador
  • Cal que utilitzeu el gel desinfectant en entrar i en sortir de la clínica.
  • No podeu entrar a la consulta amb l’animal si no ho requereix el veterinari.
  • Si teniu símptomes del coronavirus i heu de portar l’animal, aviseu en el moment de demanar la cita i no l’acompanyeu a la visita. Demaneu-ho a una altra persona.
  • Encara que no hi ha evidència científica que els animals puguin emmalaltir pel coronavirus Covid-19, recomanem que la persona infectada o amb símptomes utilitzi mascareta.


Gràcies per la col·laboració

 

Com afecta el coronavirus els nostres animals?

L’expansió del Coronavirus COVID-19 s’ha convertit en una preocupació per a tothom i, com és normal, sorgeixen molts dubtes i preguntes sobre si aquest virus pot afectar el nostres animals de companyia. Davant de la situació i per enviar un missatge de calma i serenor, el Col·legi de Veterinaris de Barcelona (COVB) ha elaborat un seguit de preguntes i respostes, de la mà dels especialistes del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA- CreSA) i la Universitat Autònoma de Barcelona, que volem compartir amb vosaltres, resumits en aquests punts, i que podeu llegir de forma més extensa en el comunicat del COVB clicant aquest enllaç.


No hi ha dades científiques que indiquin que els animals domèstics es puguin infectar amb el coronavirus COVID-19 com tampoc que puguin desenvolupar la malaltia. Potser heu llegit que els gossos i gats tenen coronavirus, però es tracta d’altres tipus de coronavirus que no afecten les persones.

Però els animals poden funcionar com a portadors passius del virus si aquest entra en contacte amb la seva pell o el seu nas, perquè l’animal està exposat al virus del seu propietari o de persones del seu entorn que el tinguin.

Per això, és important seguir les mesures d’higiene preventives animals i propietaris:

  • Rentar-se les mans amb aigua i sabó després de tocar els animals.
  • Evitar tocar-se la boca, els ulls i el nas després de tocar els animals.
  • Evitar el contacte amb animals malalts.

Els propietaris que s’infectin de coronavirus poden tenir a casa els seus animals. Però cal que mantinguin una sèrie de mesures:

  • Mantenir distància amb l’animal i utilitzar mascareta.
  • Està totalment contraindicat posar una mascareta a l’animal.
  • Si l’animal ha d’anar al veterinari, hi ha d’anar acompanyat d’una altra persona i cal avisar prèviament el veterinari perquè prengui les mesures corresponents.
  • Si a causa dels efectes de la malaltia la persona afectada per la COVID-19 no es pot ocupar directament de la seva mascota, la persona o persones que se’n facin càrrec han de procurar no utilitzar els mateixos estris que hagin pogut estar en contacte amb la persona infectada, com els plats de menjar i beure del gos, corretges i collars i, en general, evitar l’ús de materials que hagin estat en contacte directe amb el malalt.

És important que seguiu aquests consells:

  • Si heu de venir al veterinari, demaneu cita prèvia per evitar acumulació de persones a la sala d’espera.
  • És convenient que només una persona acompanyi l’animal al centre veterinari.
  • Els clients que presentin símptomes respiratoris o febre no haurien de portar ells mateixos els animals al centre veterinari. El millor és que truqueu a la clínica per trobar el millor moment per fer la visita.
 

Màxim confort a casa per als gats

Sovint pensem que un gat no necessita gaire cosa, només un llitet per estirar-se, menjar, aigua i una safata de sorra neta. Però per proporcionar al nostre gat el màxim confort a casa, allò mateix que ens procurem a nosaltres, és bo que tingueu en compte alguna cosa més. Perquè el nivell de salut, el seu benestar emocional i el seu comportament tenen molt a veure en com es troben a la seva llar. I no només com és l’espai, sinó també com és la interacció social, és a dir, quina resposta troben per part de les persones amb qui comparteix espai.

De tot això, en diem necessitats ambientals dels felins, i ara us les resumim perquè tingueu gats sans i feliços, i les apliqueu abans que comencin a sorgir problemes. Massa sovint ens trobem que passen coses evitables amb algunes mesures de prevenció. Per evitar gats amb estrès, conductes no desitjables o malalties que afectin la vostra relació amb ells, cal proporcionar-los un ambient on puguin expressar els seus comportaments naturals. Encara que fa uns 10.000 anys que va començar la relació entre humans i felins, els gats domèstics retenen moltes conductes dels seus ancestres salvatges. Són cinc els pilars bàsics que cal proporcionar a un gat:

1⃣ Abans que res, un lloc segur. Una zona on espugui refugiar de qualsevol cosa que senti com una amenaça, ja sigui un soroll, una olor, objectes o animals desconeguts. Ha de ser una zona on tingui la sensació de retir i privacitat. Si és un lloc alt molt millor. Si el gat està relaxat, aquest lloc segur també pot servir per descansar o dormir. Una caixa de cartró, plataformes altes o prestatgeries poden ser aquest lloc segur, i si tenen cavitats on amagar-se, encara millor.

2⃣ Proporcionar-los fonts múltiples i separades de recursos ambientals clau. Aquests recursos són el menjar, l’aigua, les safates de sorra, els rascadors i les àrees de descans. És convenient que hi hagi diferents recursos d’aquests per a un sol gat, i si teniu més d’un gat cal distribuir-los perquè cadascun dells en tinguin diferents a l’abast. Els gats han de tenir una segona opció per a cada recurs i aquests han d’estar separats, en diferents llocs de la casa. Si l’habitatge consta de terrassa, pati o jardí, també n’han de tenir allà.

3⃣ Els gats han de tenir la oportunitat de participar en jocs que imitin els hàbits predatoris i alimentaris. Se’ls han de proporcionar jocs i oportunitats per interactuar amb l’amo o altres animals amb els quals convisquin, dispositius d’alimentació i pràctiques que facin que els gats hagin de buscar activament el seu menjar. En estat salvatge, els gats mengen sovint i poca quantitat i, evidentment, s’han de buscar la vida per trobar aliments. A casa, haurem d’imitar d’alguna manera aquest ambient de l’estat salvatge.

4⃣ La interacció dels gats amb el propietari ha de ser positiva, regular i predictible, per enfortir els llaços amb els cuidadors. No s’ha de forçar la interacció amb els gats, deixeu que siguin ells qui decideixinquan i com estar amb vosaltres. És convenient que us poseu a la seva alçada, no els mireu directament als ulls i deixeu que us olorin i s’apropin. Una carícia al cap i les galtes és la millor manera de començar el contacte, així com parlar-los suaument. Com nosaltres, cada gat té les seves preferències, el millor és observar què els agrada i quan estan cansats d’interactuar amb nosaltres. Els petits poden estar més estona interactuuant, i quan es fan mésgrans la relació amb l’amo també canvia. Cal tenir-ho en compte.

5⃣ L’entorn on viuen els gats ha de respectar la importància de l’olfacte. La informació que reben pel nas és la més important per a ells. I ells deixen informació olfactiva i feromones amb el contacte facial i corporal, de manera que delimiten el nucli del seu hàbitat, on se senten segurs. Per això, cal evitar substàncies que interfereixin amb les olors que el gat identifica, ja siguin detergents, perfums o sorres perfumades. El calçat i les bosses de la compra és millor deixar-les a l’entrada de casa. Proporcioneu als gats àrees perquè rasquin i deixin les seves olors.

📌 Si voleu saber-ne més, us deixem el document complet de la International Society of Feline Medicine, que és la font d’aquest article, i podeu obrir en l’enllaç de sota ⬇

 

 

Ens posem al dia

Estrenem blog a la nostra pàgina web per oferir-vos un canal de comunicació digital més dinàmic on trobareu informació, consells, recomanacions i articles sobre la salut i el benestar dels nostres animals. Ben aviat, la primera entrada!